Exposicions

En una època en què la fotografia resulta trivial i abundant, les imatges de Richard Learoyd posseeixen una captivadora singularitat. L'exposició, que recorre els deu últims anys de la seva producció, està organitzada per la Fundació MAPFRE i comissariada per Sandra Phillips, i compta amb 51 obres provinents d'importants col·leccions públiques i privades, i del propi estudi del fotògraf.

El Born Centre de Cultura i Memòria, en coproducció amb l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, presenta l’exposició “La democràcia al carrer. Fotografia política del col·lectiu SE-GRÀ. 1977-1980”, en el marc del programa de commemoració dels 40 anys d’ajuntaments democràtics.

Un ofici, desplegat sobretot per dones, que va ser una plataforma d’emancipació femenina en el camp laboral i empresarial, i també el creatiu.

La mostra col·lectiva recull les obres finalistes dels diferents premis organitzats per les associacions del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i és formada per prop de 500 obres avalades per dissenyadors professionals en funció dels criteris d'excel·lència, originalitat i innovació conceptual.

Davant dels greus problemes que afecten actualment les poblacions urbanes provocats per l’acció humana o per desastres naturales, sorprenentment, sorgeix una extraordinària solució protagonitzada per la fusta, que combina lleugeresa, velocitat de construcció i sostenibilitat amb fortalesa i benestar per construir grans edificacions verticals.

Ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls de totes les parts del Pròxim Orient antic ens mostren la importància del luxe en les relacions de comerç i poder de les antigues civilitzacions.

Una exposició que proporciona les claus per a comprendre els principis de la física quàntica a través de l'art, la creativitat i la ciència.

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, autora d’una cuina amb gran projecció internacional, a cavall entre la tradició i l’avantguarda, al restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, que va tancar a la tardor de 2018.

A mig camí entre l’arxiu, la postproducció i el fake, els treballs de María María Acha-Kutscher (Lima, 1968) pretenen resignificar aquells imaginaris que, des de la invenció de la fotografia, van construir una història de les dones discriminatòria i penalitzadora.

Aquesta és la panoràmica més important que s’ha fet mai a l’Estat espanyol sobre el projecte homònim d’August Sander, així com una de les revisions més exhaustives que, excepte a Alemanya, s’han realitzat fins ara en el context europeu.