Cultura i oci

CATALUNYA

UNA BREU PINZELLADA

Catalunya és un país petit en extensió però amb una llarga història. Dels Pirineus a la costa mediterrània la varietat dels seus paisatges és celebrada d’antic, i les possibilitats que s’obren al visitant són infinites. Les seves ciutats amaguen un munt de sorpreses; els seus pobles, els seus racons i les seves tradicions evoquen un temps passat però no mort.

La posició geogràfica de Catalunya, porta de comunicació de la Península Ibèrica amb el centre d’Europa, ha definit la seva clara vocació europeïsta, que es reflecteix en una decidida actitud en pro de la Unió Europea.

El nostre és un país de més de set milions i mig d’habitants, amb més de mil anys d’història i una llengua i una cultura pròpies que configuren una personalitat diferenciada. La nostra força industrial i productiva, reconeguda històricament, ha anat acompanyada d’un notable grau de benestar i un alt índex d’iniciativa i progrés, amb una especial incidència en el camp de les aplicacions i les ciències –des de la medicina fins les ciències jurídiques, passant per la química, l’enginyeria, la lingüística, el turisme, l’agricultura i la ramaderia, la navegació, les indústries de l’alimentació- i tota classe de serveis.

Els catalans hem estat sempre oberts a tothom. Ens agrada rebre gent d’arreu i mostrar-los la nostra terra, i ens satisfà que us hi trobeu bé.

CATALUNYA

TURISME CULTURAL

Més de mil anys d’història, amb una llengua i institucions pròpies, juntament amb el seu ric patrimoni arquitectònic i artístic, conviden a recórrer pam a pam el nostre país. Són, per tant, nombroses les rutes que es poden fer amb l’objectiu de conèixer Catalunya. En aquest programa us en recomanem les següents:

1. RUTA DELS ÍBERS

En els darrers anys hem assistit al redescobriment de la cultura ibèrica, que es va desenvolupar entre els segles VI i I aC. En els jaciments de la Ruta dels Ibers, com Ullastret, Olèrdola i la Ciutadella de Calafell entre altres, el visitant es pot acostar a la cultura i creences d’aquests pobles. Museu d’Arqueologia de Catalunya →

2. CATALUNYA ROMANA

Al segle III aC, les guerres contra Cartago van portar els romans a establir-se a l’antiga colònia grega d’Emporion (actual Empúries), des d’on es van estendre pel  Territori actual de Catalunya. →. L’any 2000, el conjunt arqueològic de Tarragona i la seva rodalia va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

3. EL ROMÀNIC CATALÀ

Més de 2.000 construccions entre esglésies, monestirs i edificis civils, i una col·lecció de pintura única al món, que es conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya →. No us oblideu visitar el magnífic conjunt de la Vall de Boí →, declarat Patrimoni de la Humanitat.

4. EL CAMÍ DELS “BONS HOMES”

Els càtars van arribar a Catalunya entre els segles XII i XIV procedents d’Occitània, on eren perseguits per la Croada i la Inquisició. Una ruta senyalitzada com GR-107 (sender de gran recorregut) connecta el santuari de Queralt, prop de Berga, amb el mític castell de Montsegur, a la regió francesa de l’Arieja, a través del Parc natural del Cadí-Moixeró, amb la qual cosa es reprodueix el camí → que van seguir en el seu exili.

5. CATALUNYA JUEVA

Les comunitats jueves → van tenir un paper molt important en la vida social, econòmica i política de Catalunya des del segle X. En els últims anys s’ha recuperat una part d’aquest llegat que va caure en l’oblit després de l’expulsió dels jueus d’Espanya el 1492. El Call de Girona → és un dels barris jueus més interessant d’Europa.

6. RUTA DEL CÍSTER

Tres monestirs cistercencs: Santes Creus, Poblet (declarat Patrimoni de la Humanitat) i Vallbona de les Monges, formen una ruta → que inclou també la visita a les principals poblacions medievals de l’entorn.

7. “DOMUS TEMPLI”, LA RUTA DEL TEMPLE

A Catalunya, els templers → van conquerir ciutats de gran importància estratègica, com Tortosa o Lleida. El llegat dels templers s’estén amb cases fortificades, torres i vil·les, castells i ciutats com ara Miravet o Lleida (castell de Gardeny), de gran valor històric.

8. RUTES DEL MODERNISME

El modernisme català → es va desenvolupar entre les últimes dècades del s. XIX i les primeres del XX com un ampli moviment cultural que integrava totes les arts: música, literatura, pintura, escultura i arquitectura. Al costat de la figura internacionalment coneguda d’Antoni Gaudí, destaquen els noms de Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol.

9. EL TRIANGLE DALINIÀ

L’obra de Dalí → A Catalunya es concentra al Teatre-Museu Dalí de Figueres, al castell de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí a Portlligat (Cadaqués). A més, l’any 2004 ha estat declarat Any Dalí.

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Uns retalls d’història

Les primeres restes rellevants a L’Hospitalet, de la cultura ibèrica, són del s. IV aC, tot i que se n’han trobat del Paleolític i el Neolític a la vall del Llobregat. També s’han trobat vestigis dels romans, a partir del s. II aC, com el cap de medusa.

Al s. X el terme Provençana (nom original del municipi) apareix documentat. Aleshores, la superfície doblava l’actual: al nord, s’estenia fins a Collserola i Esplugues; a l’est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l’oest, fins al Llobregat.

Els orígens de L’H es troben en dos nuclis del s. XII: al voltant de Santa Eulàlia de Provençana (Santa Eulàlia) i l’Hospital de la Torre Blanca (el Centre).

L’H va ser agrícola fins a final del s. XVIII, quan arriben les primeres fàbriques tèxtils. A començament del XX, experimenta un gran creixement industrial i demogràfic. El 15 de desembre de 1925, obté el títol de ciutat.

Durant la dictadura franquista, la població augmenta espectacularment i L’H esdevé el segon municipi de Catalunya en habitants. Aquest ràpid creixement no va acompanyat de dotació de serveis i els ciutadans surten al carrer a reclamar millors condicions. Des de llavors, L’H és sinònim de lluita, de solidaritat i d’acollida.

Amb el retorn dels ajuntaments democràtics, el 1979, la ciutat comença a canviar. S’urbanitzen carrers, es creen serveis, es construeixen escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Cobertes les necessitats primeres, L’H inicia a final del 90 la segona gran transformació i esdevé un municipi modern, atractiu per a noves activitats econòmiques, amb més i millors transports i serveis; un municipi de centralitat a l’àrea metropolitana. Ara la ciutat té un nou repte: situar l’economia i la cultura com a nous motors de desenvolupament.